Deixam asoles...

Supose que tot el món alguna volta ha estat tan cabrejat com per arribar a dir la frase "DEIXAM ASOLES COLLONS!!!!", sense cap dubte una de les frases que més he dit a la meua vida, en eixe moment per qualsevol cosa, impotència, rabia, malalties... diem açò, personalment el 99% de les vegades que he dit aquesta frase he mentit, segurament els lector d'açò també...

En eixos moments només volem una cosa, estar soles, bé, açò es mentira generalment, el que volem és estar amb algú amb qui no podem estar, per això estem malament, però com que sabem que no podem estar amb certa persona és més fàcil dir això... És en eixe moment quan et tanques a l'habitació, et poses els auriculars i escoltes una cançò que convida a la ira que tens acumulada al cos a eixir en forma de llagrimes, fins que caus adormit a la cadira, hores després despertaràs amb els ulls rojos i les llagrimes que han secat soles a la cara, aniràs a rentate i mentres l'aigüa et renta la cara t'adonaràs que no necesites eixa persona per seguir endavant...

Per açò desde açí done les gràcies a aquelles persones que no han estat amb mi en els moments ja mencionats, gràcies a ells tal volta ara haja aprés a soportar aquests moments.



Si alguna vez tú me ves, perdido y sin sonreir, no necesitaré ayuda...
solo la barra de un bar, toda una noche pa mí, y una ilusión por amiga...