La medicina del insomni.

Primer van ser els compact disc, després els mp3, ara venen els Ipod o mp4, si no sempre pots usar un mòbil modernet i au, no et preocupes! mires on mires voras algú escoltant música.

Als corredors dels instituts persones amb roba ampla mòbils sense cascos i ballant al seu estil mentres escolten alguna cosa pareguda al rap, després al baixar al pati podràs vorer el típic xiquet que està assoles amb el seu mp3 escoltant tranquil·lament el seu grup favorit fins que arribarà algú preocupant-se pel seu estat anímic i interpondrà la seua cançoneta, també escoltaràs alguna cançó cantada per un grup de gent sentada al banc del costat i segurament podràs vorer moltes persones amb els cascos penjant. A tota esta gent li agraden diferents tipus de música, però tots ells la escolten mitjançant aparells tecnològics similars.

He de reconèixer que jo tinc un mp3, un que em van regalar els meus iaios fa tres anys encara que no va durar massa, sincerament no el tire massa a faltar i em resulta estrany ja que soc incapaç d'estar davant l'ordinador sense alguna cançó al Reproductor Windors Media, pot ser no m'agrade la mateixa música que a la resta, però si que m'agrada igual que a ells, aleshores... perquè no tire a faltar un aparell d'aquestos? hui al baixar caminant de l'institut com de costum he vist dos xiquetes compartint el seu Ipod, lamentablement no es posaven d'acord ja que cadascuna volia una cançó distinta. Bé, m'he adonat que jo estic acostumat a anar soles pel carrer, en el autobús, o qualsevol lloc on la gent aprofita per escoltar música. És a dir, com que peus ja saben el camí sense necessitat de que pense per on he d'anar, mentres que els meus peus van soles cap a casa la meua ment pensa en la cançó que vull escoltar i els meus llavis la intenten entonar en forma de xiulit, m'adone que molta gent em mira estranyada, però em té igual perquè la meua ment està concentrada en la cançó i no en les seues mirades.

Encara així si que voldria comprar-me algun aparell d'eixos ja que encara que normalment estic soles, no sempre. Quan tinc algú al costat xarrant no arribe a la màxima concentració on tots els meus sentits es concentren en la música i el meu cor marca el ritme, és en eixos moments quan m'agradaria tindré un reproductor a mà per a posar-ho al màxim i no escoltar res més, normalment eixe desig només apareix quan no estic agust en la conversa i em refugie en la música. I sobretot per les nits, eixes nits de insomni que tarde més de dos hores a dormir-me a causa de les males passades de la meua ment, records, "errors" que no hauria de tornar a cometre (pose errors entre cometes ja que al moment de fer l'acte no ho veia com un error, si no no l'haguera fet), etc. Només la música és capaç de distraure la meua ment i que em deixe dormir agust, la medicina del insomni.



Dejadme nacer, que me tengo que inventar,
para hacerme pez, empecé por las espinas.
Nunca lo escribí en un papel, y nunca lo ha cantado mi voz,
y tu ahora me preguntas que hacer, y yo...
que siempre voy detrás del error,
que canto a lo que nunca tendré,
al beso que ella nunca me dio...