Àngel Aparicio Delgado amb 13 anys.

Una patadeta a una carpeta y BUM! sorpresa! antigues redaccions... les llig i no són tan velles com m'esperava per la lletra infantil... 2on ESO, fa només 4 anys, però després de llegir-les sembla molt més... massa han canviat aquelles redaccions de les de hui... note la diferencia de escriure sobre un tema que m'agrada a un altre que desconec i enyore poder escriure amb aquestes expressions com "odie quan et telefonen i començen a soltar-te troles per un tub".

HABEMUS PAPAM. Per Àngel Aparicio Delgado.
Bé, Pep, primer que res que tinga sort el teu familiar malalt perquè ens ha dit Maite que està malalt.
Jo l'únic que sé d'això és que a Joan Pau II li van pegar un tir i poc a poc va anar enfermant fins que va morir i van fer que ixquera un fum raro per la xemeneia i va guanyar Benedicte XVI, que ara resulta que és un abuelo i a més nazi, que asco de tio (no m'agrada res eixe papa) tenia que haver ixit un papa negre.
Jo crec que els papes van difonent la pau i només per dir la paraula "pau" viuen com a reixos i passen a la història, són uns p...

Les vacances. Per Àngel Aparicio Delgado.
A mi les vacances m'agraden més planificades que per a mi seria estar a casa dormint, jugant i per la vesprada anar a la picina, també de vegades, men vaig al poble quince fies, però el principal es descansar deixar els estudis a banda i no preocuparte per res, però segur que et queda alguna i tens que estudiar per a la merda d'examens de setembre, però les vacances deuries de ser per disfrutar-les i no per a estar menjante el coco amb els estudis que per això ja tindrás temps en tota la resta de l'any menys en Nadal i en Setmana Santa que es un dels pocs respirs que tenen els alumnes sense llevar els caps de setmana que hi ha que fer de tot, treballs, lleguir llibres, deures atrasats... i això per no parlar de l'epoca d'examens (setaman no, setmana si). Els mestres deurien donar més respirs.

Fumar o no fumar. Per Àngel Aparicio Delgado.
Fumar es molt roi per això ningú ha de fumar mai, encara que hi ha gent que s'engantxa i després no pot deixar-ho. La majoria de la gent major que ja està enganxada és perque abans es pensava que fumar era bo i ara, cada vegada hi ha més anuncis en contra de la droga i del tabac al contrari que abans. El que tenien que fer per a que la gent no fumara es deixar de fabricar tabac i deixar-se de cartelets als que la gent no fa cas. També hi han xicots de 15 o 16 anys que ja començen a fumar perque es creuen més majors i l'únic que estan fent és el burro, normalment la gent que fuma mor abans que la resta i tot perquè el fum contamina al pulmo. Es va traure fa poc el ligth però eixe es una estafa perquè tenia una quantitat de algo (em pareix que era amoniac) que feis que es gastara més rapid i havia que fumar més. El pijor que pots fer és fumar perque és una tonteria, t'estas matant, no mereix la pena, els que estan al teu voltant també respiren el fum i es una merda.

POESÍA. Per Àngel Aparicio Delgado.
Com no sabia
de què fer el treball
he decidit fer-ho
dels mestres d'enguany.

El mestre de socials
criticant a Vicent sempre està
i amb la història i la geografia
moltes clases l'hem tingut que aguantar.

Pep, el mestre de valencià
sempre arriba puntual
i per eixe motiu
moltes voltes ni dóna temps a formar.

És el segon any que tenim a Miguel Angel
és el mestre d'àngles i castellà
i encara que l'any passat era més enrotllat
enguany moltes pel·lícules ens ha possat.

Rosario amb la flauta i els treballs
sempre sonrient està
siga una risa falsa o no
sempre rient la trobaràs.

Toni aquest trimestre
per desgràcia s'ha lesionat
i només se li ocorre a ell
quin sergent ens han manat!

Maite quasi sempre
enfadada està
doncs ens toca a última hora
i ens ha d'aguantar.

Maite la de religió
li ha vingut un fill
i Asun la suplent
a voltes ens fa patir.

Inma en les seues
classes de naturals
ens va dir que al laboratori ens duria
però encara estem esperant...

La festa de fi de curs. Per Àngel Aparicio Delgado.
Que tal amb tant de deures? aquesta carta va per a tots vosaltres per a donar-vos una alegria i que per un dia vos agrade l'escola. Anem a fer una festa on hi haura ball, caraoke, menjar... NO FALLEU. Àngel Correció del mestre: Podries haver-la decorat una mica amb algun dibuix... (JAJAJAJAJA XDDDDD)

Estimada ............ Per Àngel Aparicio Delgado. (esta no pensava posar-la perquè em fa vergonya, però ja que està casi trencada i va ser una de les que recorde que més em va costar i damunt Pep la va elegir per a penjar-la al taulo d'anuncis del cole, la posare i així llegireu tots la redacció que més em va costar escriure xD, per a que després diguen que no soc tímid).
Bé, no sé com et diuen però crec que estic enamorat de tu, no sé perquè però desdel primer dia que et vaig vorer al pati, el cor em va començar a bategar-me com si haguera fet noranta maratons seguits, t'he vist amb molts nòvios i per això, he intentat oblidar-te però no he pogut, he plorat, he odiat i per fi m'he decidit a llançar-me, però, mai he tingut ous, possiblement, siga un cagat, per això t'escric aquesta carta per a dir-te que t'estime més que a la meua vida i si fa falta moriria per tu.
Tot açò t'ho dic perquè en tot el temps que he estat esperant m'he sentit estrany, no tinc ganes de menjar, quan m'en vaig al llit no pare de pensar amb tu, somie totes les nits amb tu i una vida de contes, però, quan em desperte no hi ha ningú al meu costat i això és terrible.
Per favor si descobreixes qui sóc no contestes ni em digues res, perquè no vullc seguir sofrint, Adéu i espere que sigues més feliç que jo.



Al trobar-me aquestes redaccions és com si haguera visitat a Àngel Aparicio Delgado amb 13 anys, un xiquet que odiava fer redaccions, només l'importava jugar i fer el ganso, un xiquet tan cabró que d'aquestes redaccions tan diminutes era capaç de escriure amb una lletra tan gran que ocuparia dos cares, on es pot observar per els numerets en xicotet dalt d'algunes paraules ja que cada frase que escrivia contava moltes paraules duia, ja que segurament el mínim de la redacció seria un número que una vegada arribarà a ell no pensava continuar. Redaccions escrites amb molta llibertat (ortogràfica sobretot) i sense massa cura al posar connectors, tildes o signes de puntuació. Però es veuen clares les seues idees i es pot apreciar amb la llibertat a l'hora de posar col·loquialismes com "que asco de tio" o "són uns p....".

Em sorprèn que en només 4 anys Àngel Aparicio haja passat d'escriure eixes redaccions sense ganes, curtes i obligatòries a aquestes parrafades que hui en dia escric al blog que fàcilment poden avorrir a qualsevol, un mica més cuidades ortogràficament, amb molts més signes de puntuació i sobretot el més impressionant... voluntàries...

Açí teniu la mostra de la xicoteta evolució que ha fet tal volta la lectura, tal volta l'edat, o tal volta l'avorriment a casa aquests últims 4 anys amb Àngel Aparicio... no vos claveu massa amb ell, en el fons és un bon xiquet... o no...

Per cert, aclarir que les redaccions no les he escrit amb les correccions del mestre ja que així les trobe més lliures i gracioses per les barbaritats que hi ha... tampoc vull censurar al petit Àngel de 13 anys.