Records escolars

Un dia vaig posar fí a la meravellosa etapa que va ser el anomenat cole, per aquells temps tothom volia acabar-ho i passar a l'institut, però és quan tornes al cole quan et dones compte de com eres allí i tot el que has canviat, el que hem canviat tots...

Pel camí ja vas observant l'edifici encara que no esperes massa, tot seguirà com quan et vas anar... per una banda tens raó, tot està al mateix lloc, però ara pots passejar pels passadisos sense por a que el mestre et veja o un company es xive a la mestra. Mires on mires veus records i li comentes a qui vaja al teu costat "Ostia tioo, m'anrecorde quan era nano que sempre jugaven a este puesto, sempre intentabem pixar a l'interruptor per a que el pròxim en pixar i tirar de la cadena s'embrutara la mà", recordant moments i moments rius i et dones compte de que no ets tan diferent als xiquets que al ixir de l'institut veus als coles jugant a la pilota, a la comba, o altres jocs tan insigniticants huy en dia i que tants patís vas passar jugant a ells.

La melancolia acaba de invair el teu cor quan veus que no només tú recordes tot allò, tots els mestres que vas conèixer et recorden i et saluden gustosos, tots estàn contents de tornar a voret, però has anat a tocar i passar-ho bé i això farás. Tot el desfile és impresionant, si mires les disfreses i recordes, al menys de 5 d'elles et vas disfresar en un passat, el camí del desfile ja ho saps de memòria i es passa de seguida. Finalment al patí toques les últimes cançonetes per despedir-te mentres veus tots els xiquets que se'n van corrent a per l'entrepà que li tenen guardaet els seus pares, ja saps que estan passant de la bandeta com de la merda i només pensen en menjar-se l'entrepà i anar a casa a jugar... com nosaltres fa uns anys...

Arriba el moment final, quan et vas del cole i mirant arrere tornes a recordar una volta més, mentres a la teua cara es dibuixa el teu millor somriure no deixes que la llagrima que tens a l'ull arribe a terra, és sense cap dubte el moment més felíç i melancolic del dia i tornaràs a casa pensant en això sense dir cap paraula més.