Recta final...

Ja només queden 4 dies... dilluns: filosofia i anglès; dimarts: matemàtiques, dibuix tècnic i història; dimecres: física i potser anglès; dijous: matemàtiques... a banda els tres comentaris de text de valencià que encara no sé si em serviran per aprovar... l'últim curs... havia escoltat que 2n de bat era el curs més difícil, però no m'esperava que el canvi fóra tan gran... vaig notar el canvi a 3r d'ESO i a 1r de Bat, però sempre he pogut superar-ho prou bé, però aquest curs és una altra cosa... és diferent i tal volta m'he deixat dominar pels meus sentiments, greu error ja que com va dir Plató l'ànima irascible només seran guardians, no podran arribar a ser filòsofs governants, encara que tampoc sé si m'agradaria ser un "filosof governant"... tal volta són aquestos dubtes els que m'han impedit fer selectivitat ja que sé segur que castellà tindré que recuperar-la a setembre.

Se'm fa estrany ja que sempre he tingut molt clar el que volia, esperava ansiós totes les festes, vacances, ponts... des del primer moment sabia que carrera m'agradaria fer i desitjava acabar l'institut d'una volta per totes, però ara... a tan sols 4 dies del final tinc dubtes... no sé si reialment vull acabar, estic desitjant que arriben les orles i celebrar el final, però això significarà perdre el contacte amb molta gent que encara que tal volta no compartisc algunes opinions i amb la majoria no m'assentaria a charrar de la nostra vida, molt d'ells m'han fet sentir bé i oblidar-me de tots els problemes i dubtes que han envaït el meu cap al llarg de l'any, encara que només siga per uns moment i alguns d'ells critica la meua "actitud" sense tindré ni idea del que passa pel meu cap.

Pot ser vos resulte estrany llegir açò d'algú que va a setembre ja que puc repetir perfectament, però repetisca o no... per a mi l'institut acaba aquest any... si repetisc només seré un alumne més que recupera assignatures pendents per poder continuar el seu camí escolar... ja no haurà més patis a les grades, ni més excursions, ni més partits de futbol, tal volta no més festes junts... i pot ser a la majoria no els torne a vorer en la vida... Bó, que si en el cas de repetir si haurà, però no en la gent que duc compartint aquestes coses des de prescolar o primària. Gent a la que en moltes ocasions he ocultat les meues opinions i els meus sentiments i en rara ocasió m'obria a ells, és prou fàcil ja que un somriure moltes vegades ha encobert a la perfecció el meu cor, encara que no sempre... aquest últim any ha sigut tan especial perquè he vist coses que no esperava, coses que han produït aquest dubte, coses que m'han fet sentir que podia confiar en alguns d'ells... però ara no té massa importància. Falten 4 dies per a que acabe l'institut i per primera volta en 17 anys... no sé si vull que acabe...




Y me sobran motivos para andar jodido sin alegría...
algo he perdido i pa un beso que escondo van i me lo quitan...
se acerca el dolor sin invitación a jugar en la herida...
me sale mal to...
mi pequeña estrella debe estar fundida... me sale mal to...
mi porción de suerte aún no ha sido partía... me sale mal to...
lo más sencillo me enreda y me complica y esnifo confusión...