Madrid, capital inesperada...

Fa uns mesos el mestre Antonio de las Moras va donar la noticia del viatge de fi de curs a Madrid, capital d'Espanya, jo prou insegur vaig apuntar-me mogut principalment per l'últim viatge amb els companys d'institut, no m'esperava massa d'allò, tot pintava mal, seria molt caminar, molts museus avorrits i el temps de festa precedir per més coses cansaes... però bo... serà l'últim viatge a fer amb els meus companys...

Madrid... capital ignorada per mi, en els meus 17 anys de vida he passat contínuament per Madrid... viatge al poble... Madrid, viatge a Valladolid a alguna boda, Madrid, sempre allí Madrid, esperant-me amb innumerables atascos per amargar-me el viatge, ciutat sorollosa, pesada, gran... qui collons podria viure a aquella ciutat on gastes més temps en anar de casa al treball que en dormir? si per alguna cosa és capital no hi ha cap dubte, està al mig d'Espanya. Pobre de mi, petit i a la vegada gran ignorant, parlant sense saber...

Arriba la setmana esperada per uns més que altres... tothom espera Madrid i desitja arribar, jo no comprenc tot allò i no és fins les últimes hores que pense "collo, que me'n vaig a Madrid, quantes voltes podré pegame una bona festa a Madrid? és el moment idoni!", la eufòria comença a envair el meu cos mentres prepare les coses.

És quan arribe allí el moment més esperat, tots emocionats (excepte jo que m'estava cagant) emocionats per l'arribada, Antonio de las Moras no dubta en cap moment i comença a ordenar "tú las maletas, tú sube a abrir la puerta, vosotros tal, los otros cual" i només acabar cap minut de descans a passejar per el "Madrid castizo", 4 llargs dies... 96 hores seguides de les qual hauré dormit 10 més o menys... el palau reial, el passeig de Atocha, el museu Reina Sofía, el Prado, Segovia, Àvila, el monasteri escorial, San Lorenzo de Guadarrama, el palau de La Granja, el aqüeducte Alcázar, passeig per el retir, el rastre, el temple de Debod, la Cuesta de Moyano, Toledo, gran via, la plaça major, la famosa porta del Sol... i mil llocs més, tots explicats fins al més mínim detall per Antonio de las Moras (qui el conega sap del que parle), fascinant, increïble, meravellós... al meu vocabulari no hi ha paraules que pugen expressar els meus sentiments... després de tant anys ignorant la meua capital conèixer tantes coses d'ella en només 4 dies va ser inimaginable... no només Madrid, sinó també vorer Segovia, Àvila i especialment Toledo va posar la guinda aquest viatge inolbidable... Un viatge on he pogut observar que Benidorm és una petita ciutat de mentalitat limitada, hauria de anar-me a l'infinit per a dir el número de persones que s'han extranyat al vorem el monyo, o pijor encara, les persones que han arribat a insultar-me només per tindré el monyo llarg, per ser diferent a ells... a Madrid he observat que no tot es així, he vist de tot... gent amb el monyo més llarg que jo, rastes, crestes, heavys, punks, pijos, emos, floggers, moros, maricons, turistes... una gran diversitat de gent que passeja tranquil·lament per Madrid i ningú mira mal a ningú, tots ells conviuen en pau i armonia i a cap d'ells li resulta extrany vorer una persona diferent, tots ells respecten el teu gust, la teua vestimenta, la teua religió, la teua tendència sexual... cap d'ells es para a criticar o mirar mal a algú diferent, gaudixen d'una societat amb mentalitat molt més oberta que al meu poble i envejable...

Després d'açò van arribar coses pitjors... Chueca, no hi ha paraules per descriure eixe lloc, un barri on trobes gent que no oculta en cap moment la seua tendència sexual, maricons, lesbianes, eteros i bisexuals tots junts, la forma de festa inimaginable, ningú pensa, "aquest m'agrada, a per ell", fins al punt on vorer com la gent del meu sexe observava i comentava el meu fogo o sentit algun comentari m'ha arribat a donar por, també cal dir que quan era qualsevol altre company el que sofria açò mateix em pixaba de risa. Havia vist Chueca en series com "Física o Química" o alguns programes de televisió, però mai hauria imaginat que fóra tan radical, tan "a saco", tan... bestia... increïble, de veres.

En conclusió, després de 17 anys i pico ignorant la meua capital sense saber res d'ella només 4 dies han sobrat per a deixar-me sense paraules de cara a definir-la, un lloc amb una mentalitat oberta, gent de tot tipus, llocs increïbles (pareix mentira que en 5 minuts haja vist més coses en "las meninas" que en més de 10 anys contemplant-la en qualsevol llibre d'art), és una capital fascinant... increïble... m'alegre d'haver anat allí i una pena per qui ha perdut aquesta oportunitat... feia anys que no tenia un viatge tan increïble...



Y nos fuimos pa' madrid, sin remordimieeento[...]
Si, si, madriiid.