miércoles, 28 de enero de 2009

Benvolgut bon amic

Fa 15 anys que no ens vejem, des d'aquell dia que et vas anar a l'extranger... encara guarde aquell ganivet ensangrentat i les "pirules", com tú les vas anomenar, que em vas demanar que et guardara aquell dia, recorde perfectament les teues paraules "has de guardar el ganivet i si algú et pregunta per ell, fes-te passar per mi, només he acabat amb la vida del porc del vei... s'ho mereixia!" encara que pense que era molt macco l'animalet...

Aquesta no es l'única vegada que intente contactar amb tú des de aquell dia, encara recorde la amistad tan profunda que teniem... des de molt xicotets, com quan jugavem amb els cromos que sempre em feies el favor de guardar-los al teu amagatall secret, o quan m'ha mare em va comprar aquells videojocs tan xulos, si no fòra per tú aquell lladre roba-jocs que em vas contar m'els hauría furtat tots. També recorde al pati quan tres xicots més majors que nosaltres volien pegar-te i mentres et defenia vas anar a buscar ajuda per a guanyar, quina rabia em va entrar al cos quan a l'hospital em vas contar que vint minuts després quan vas arribar amb cent xiquets ja se'n havien anat i jo estava sagnant en terra...
Tú sabies tots els meus secrets més intims, t'estimava més que als meus pares, i com no, també sabies qui era la xiqueta que estimava, em vas fer el favor de fer-te amic d'ella per a facilitar-me l'apropament, fins que un dia em vas dir "passa d'ella ja tio, és molt roina al llit", per més que et deia que em donava igual si feia bé el llit o no no em vas fer cas... tots el dissabtes ixiem amb els teus amics i com que eren prou despistats i es deixaven els diners a casa sempre convidava jo... i moltisimes més anecdotes que vam viure junts.

Bé, aniré al grà, tinc una enfermetat prou fotuda, i com recorde que erem els dos del mateix grup de sang i no conec ningú més que tinga el mateix grup, m'agradaria que fores tú una volta més qui m'ajudara, el metge em diu que em queda un mes de vida, m'han oferit sang de altra gent que no conec, però he dit que no, sé que tú vindràs a ajudar-me com de xicotets, cada dia tinc menys força, però tranquil, que aguantaré fins a que arribes.

Una abraçad, sempre serem els millors amics del món.

lunes, 26 de enero de 2009

Deixam asoles...

Supose que tot el món alguna volta ha estat tan cabrejat com per arribar a dir la frase "DEIXAM ASOLES COLLONS!!!!", sense cap dubte una de les frases que més he dit a la meua vida, en eixe moment per qualsevol cosa, impotència, rabia, malalties... diem açò, personalment el 99% de les vegades que he dit aquesta frase he mentit, segurament els lector d'açò també...

En eixos moments només volem una cosa, estar soles, bé, açò es mentira generalment, el que volem és estar amb algú amb qui no podem estar, per això estem malament, però com que sabem que no podem estar amb certa persona és més fàcil dir això... És en eixe moment quan et tanques a l'habitació, et poses els auriculars i escoltes una cançò que convida a la ira que tens acumulada al cos a eixir en forma de llagrimes, fins que caus adormit a la cadira, hores després despertaràs amb els ulls rojos i les llagrimes que han secat soles a la cara, aniràs a rentate i mentres l'aigüa et renta la cara t'adonaràs que no necesites eixa persona per seguir endavant...

Per açò desde açí done les gràcies a aquelles persones que no han estat amb mi en els moments ja mencionats, gràcies a ells tal volta ara haja aprés a soportar aquests moments.



Si alguna vez tú me ves, perdido y sin sonreir, no necesitaré ayuda...
solo la barra de un bar, toda una noche pa mí, y una ilusión por amiga...

jueves, 22 de enero de 2009

Tratamentes

En los momentos que se me ocurrió esto estaba escarbando en mi memoria, recordando momentos no demasiado agradables y que hoy por hoy me alegro de haberlos pasado y superado, hace unos días en clase hablamos con Pilar de Juan sobre el mismo tema "¿Se pueden tratar los sentimientos?", los encargados de hacer esto se hacen llamar psicólogos o bien psiquiatras. Veamos que significa esto...

Según la wikipedia; Aquel que está especializado en la psicología, disciplina que estudia los procesos mentales en sus tres dimensiones: cognitiva, afectiva y comportamental, a las que se puede sumar las dimensiones moral, social y espiritual de la experiencia humana. Los psiquiatras vienen siendo lo mismo pero con la diferencia que estos te tratan, si un psicólogo se ve incapaz de hacerte cambiar de idea o que no mejoras con el tiempo te mandará a un psiquiatra que te dará el mismo royo y al final te dará un papelito con el medicamento que te tienes que tomar.

¿Realmente alguien desea pagar por algo que te va a decir cualquier persona solo porque tenga el "titulo"? ¿O tal vez lo que buscamos es una "droga" que relaje nuestros nervios y nos destruya el hígado? Si pensamos estos puntos, los que nos va a decir el tratamentes no va a ser otra cosa que la que ya nos han dicho mil veces nuestra familia, amigos, seres cercanos... ¿Porque a ellos no les hacemos caso y a un tratamentes sí? ¿O tal vez queremos esa pastillita para tratar estos momentos como un costipao?

La respuesta a todo esto es sencilla, un tratamentes realmente no trata nuestra mente, lo único que hace es escuchar tú historia, podríamos llamarle "EscuchaCuentos" y quedarnos tan anchos... porque realmente quien trata nuestra mente somos nosotros mismos, tras oír contada nuestra historia por nosotros mismos somos nosotros quienes tomamos la decisión, ¿O es que acaso sabe mejor una persona que pagamos para que nos escuche mejor que nosotros que nos haría sentir mejor?

Sin duda mucha gente estará de acuerdo conmigo al leer lo siguiente: El único dueño de mi vida soy yo. El único capaz de tomar decisiones por mi soy yo. El único capaz de mejorar mi vida soy yo mismo. La única persona que puede sacarme una sonrisa soy yo. Todas y cada una de estas frases tienen una sencilla explicación, porque es mi vida y yo decido que hacer con ella...



Otra vez más vuelven a hablar y otra vez más lo hacen mal,
no se esta vez si aguantará, pues la paciencia aquí no está,
vuelvo a tragar, vuelvo a callar y es mas la rabia que aguantar...
pero ahí están, siempre estarán,
esas mis ganas de luchar, esas mis ganas de avanzar...
esas mis ganas de pensar que todo esto tiene un fin, y yo por fin seré feliz.
Una vez más vuelvo a intentar... lo consigo demostrar...
una vez más... que aquí sigo por mis metas.

lunes, 19 de enero de 2009

Oyendo el silencio...

Llego a casa después de una larga semana... clases, exámenes, deberes, ensayos... mi mente solo piensa en llegar a la próxima semana... entro haciendo el menor ruido posible, al ver a mi hermano dormir con la boca abierta me recuerda mi infancia, mientras le acaricio la mejilla se me dibuja una sonrisa en la cara, miro enciendo la pantalla del ordenador... las cinco... cierro todas las ventanas y lo apago para no despertar a nadie con el leve ruido que este produce... no tengo sueño y por lo tanto tampoco intención de dormir, pero mis piernas no aguantas más así que me tumbo en la cama, ni me molesto en taparme y escucho... el más mínimo ruido me llama la atención, los vecinos llegan a casa, la señora de la limpieza ha llegado al edificio para limpiar y empieza a moverse el ascensor... inconscientemente pienso varias cosas sin apenas darme cuenta, lo que más me llama la atención es el silencio... A causa de la rutina diaria no estoy acostumbrado a semejante silencio...

Es entonces cuando llega el momento más especial... pienso en esa canción que tanto escucho... mi mente la tararea sin hacer un sonido... Tras acabar suspiro, me mojo los labios ya secos y saboreo el ron que aún puedo notarme en los labios... cierro los ojos disfrutando de tan brillante sonido como es el silencio... y sin darme cuenta caigo dormido con la mejor melodía que mi memoria alberga y que tan pocas veces mis oídos oyen...


Oscuro recuerdo, tristeza abadita...
¿Dónde te puedo encontrar?
Surge en la noche la luz que ilumina mi corazón...

sábado, 17 de enero de 2009

Lleuger apropament/ Acercamiento ligero

Bo, ja que he creat l’entrada per probar el diseny trobe que la gastaré… és millor que tindré un porró de lletres sense sentit, impronunciables i sense cap vocal… Pot ser aquesta siga l’última vegada que escriga alguna cosa ací, ja que el meu blog d’estos ha sigut creat amb l’intenció de seguir els actes de la UMB xD, però finalment algo escriure per experiencia…

Si algún lector li surt la curiositat per llegir alguna cosa deixaré les últimes coses que he anat publicant al metroflog (http://www.metroflog.com/Xx_Zorro_xX?reload=yes) o al tuenti (http://www.tuenti.com Zorro Aparicio, té perfil públic… xD) i tal volta açò siga la continuació, alguns dies plasmare a la pantalla sentiments o moments que m’agraden recordar, uns altres historietes que invente sobre la marxa i altres parodies de alguna cosa, un partidet, una serie de televisió, etc. tot depen de les ganes i inspiració del moment. Normalment l’acompanye amb unes estrofes d’alguna cançó que pot ser no sempre tinga molt a vorer amb el tema, pero bones cançons al cap i a la fi.

Com que sé que hi ha gent que aprofita per a criticar la manera de escriure, dic desde ja que la meua intenció no es ser nobel de ortografia, es a dir, escruire a llenguatge de Internet, intentaré no possar massa barbaritats que fajen mal als ulls, pero tampoc em calfare el cap pensant on va aquesta tilde, com es aquesta paraula segons el diccionari… de manera que comentaris d’aquest tipus a partir d’ara intentaré evitarlos xD.

Sense res més que dir… si torne a escriure espere que us agrade =), una abraçada a tothom.

_____________________________________________________________________________________


Bueno, ya que he creado la entrada para probar el diseño creo que la utilizaré… es mejor que tener un huevo de letras sin sentido, impronunciables y sin vocales… Puede ser que esta sea la ultima vez que escriba aquí, debido a que el blog este fue creado con la intención de seguir los actos de la UMB xD, pero finalmente supongo que algo pondré por experiencia…

Si a alguien le pica la curiosidad por leer algo que he ido publicando dejaré el metroflog (http://www.metroflog.com/Xx_Zorro_xX?reload=yes) y el tuenti (http://www.tuenti.com Zorro Aparicio, tiene perfil publico… xD) y puede ser que esto sea la continuación, unos días pondré sentimientos o momentos que me gusta recordar, otros historietas creadas sobre la marcha y otros alguna parodia sobre cualquier cosa. Normalmente suelo acompañarlo con algunas estrofas de alguna canción que aunque no todas tengan que ver con el tema son buenas al fin y al cabo.

Como sé que hay gente que aprovecha para criticar la manera de escribir, digo desde ya que mi intención no es ser nobel de ortografía, es decir, escibiré como en Internet, intentaré no poner demasiadas barbaridades que duelan a la vista, pero tampoco me calentaré demasiado la cabeza para ver donde pongo el acento y si esta palabra esta bien dicha así, así que comentarios de este tipo intentaré evitarlos xD, y es más unos dias escribiré en valenciano y otros en castellano, dependiendo de cómo me dé.

Sin más que decir… si vuelvo a escribir espero que os guste =), un abrazo a todos.